Quan es canvia l'hora al març?

El canvi horari es produirà durant la matinada del 25 al 26 de març.

Per què es canvia l'hora?

Des de l'antiguitat, diferents civilitzacions ajustaven la seva activitat en funció del sol, dividint el dia en períodes d'aproximadament dotze hores, més conegudes com a hores temporànies. Aquest sistema, basat en les hores del sol, es va mantenir fins al segle XIV quan es comencen a construir els primers rellotges mecànics i, per tant, es comencen a ajustar els dies, de la manera més precisa possible, a les 24 hores. Arriba així el sistema d'hores fixes.

Qui va proposar el canvi horari?

Benjamin Franklin, investigador centrat en l'energia elèctrica i polític americà, la frase preferida del qual era “anar-se aviat al llit i aixecar-se d'hora, fan a un home sa, ric i savi”, va observar que quan matinava aprofitava més hores de sol i, per tant, l'estalvi en la llum era important. Molts dels seus estudis i publicacions es van centrar en com aprofitar millor la llum del dia i com estalviar energia. Però, aquests escrits no van fer efecte en la població ja que no hi havia horaris establerts per res.

Quan es va implantar el canvi del fus horari?

No seria fins a l'arribada del ferrocarril, a la fi del s. XIX principis del s. XX, que s'establirien els horaris tal com els coneixem avui dia.

Seria el constructor britànic William Willet el que va arribar a les mateixes conclusions que Benjamin Franklin mentre passejava amb cavall a l'alba. Gran part de les persianes de les cases estaven tancades a primera hora, cosa que suposava un desaprofitament de la llum per a les cases d'Anglaterra. Aquesta inquietud li va portar a publicar nombrosos estudis, però les seves teories no es van arribar a aplicar fins a la Primera Guerra mundial.

L'horari d'estiu es va aplicar per primer cop el 30 d'abril de 1916. Els primers països que el van aplicar van ser Alemanya, els seus aliats i zones ocupades. Més tard, el Regne Unit i la resta de països en guerra, i un any més tard, Rússia. Per la seva banda, els Estats Units no el va aplicar fins l’any 1918.

En la Segona Guerra Mundial, els Estats Units va obligar a utilitzar aquest horari d'estiu per estalviar energia en zones de guerra. També ho va establir així durant l'embargament de petroli de 1973.

La implantació de l'horari d'estiu a Espanya està plena de curiositats. No va ser fins al segle XX que l'hora es va començar a regir pel Meridià de Greenwich (GMT). Abans d’això l'hora oficial estava marcada pel Meridià de Madrid i cada província tenia una hora local diferent en funció de la seva localització. Va ser el 15 d'abril de 1918 quan es fixà oficialment l'horari d'estiu. El caos amb les hores va arribar amb la Guerra Civil; els republicans van afegir una hora al GMT i la zona nacional va sumar només una hora al 26 de març. El final de la guerra tampoc va solucionar el problema del rellotge. L'Espanya republicana va afegir una hora més al Meridià de Greenwich. A més, l'horari d'estiu es va deixar d'aplicar els anys 1920, 1921, 1922, 1923, 1925, del 1930 al 1936, 1941, 1947, 1948 i durant el període entre 1950 i 1973.

Avui dia, el canvi d’horari d'estiu i hivern s'aplica en la majoria d'estats d'Amèrica del Nord, a les zones de Bermudes, Bahames i Cuba, alguns països de Sud-Amèrica, Àsia i Àfrica, la gran majoria d'Europa i zones del Pacífic com Austràlia o Nova Zelanda.

Quant s’estalvia realment en la factura de la llum?

En retardar o avançar l'hora segons sigui estiu i hivern, respectivament, s'intenta aprofitar al màxim la llum natural del sol, com a mesura d'estalvi i eficiència energètica. Des dels primers estudis de Franklin o Willet sembla evident que si utilitzem totes les hores de llum natural l'estalvi energètic hauria d'existir, però realment s'estalvia en la factura de la llum?

Últimament s'han aixecat veus posant en dubte el suposat estalvi que s'aconsegueix amb els canvis horaris, però hi ha estudis que insisteixen en la necessitat de continuar canviant les manetes del rellotge.

En 1975, el Departament de Transports dels Estats Units conclou que es pot reduir el consum en un 1% durant el març i l’abril, coincidint amb l'horari d'estiu. Un altre estudi de 2011 afirma que l'estalvi va ser d'1,3 terawatts d'electricitat, pel que fa a l'any anterior. Això indicaria que es redueix el consum anual d'electricitat a un 0,03%.

El mateix any 2011, a Espanya, l'Institut per a la Diversificació i estalvi d’energia (IDAE), defensa un 5% d'estalvi energètic durant l'horari d'estiu, la qual cosa suposa 6 euros menys en les factures de 90 milions de llars. I opinen que tot i que aquests percentatges semblen petits, podrien representar estalvis significatius en la factura de la llum respecte a la utilització total d'energia en un país. A més, l'estalvi en algunes regions és aparentment major que en unes altres, principalment als països situats més al nord.

Però l'opinió contrària arriba d'associacions ecologistes i altres estudis que conclouen que aquest suposat estalvi no és tan significatiu, perquè es consumiria més llum a les tardes i aquests canvis afecten negativament a la salut i, fins i tot, reduirien la productivitat en la feina.

Així doncs, sembla que no hi ha una opinió clara sobre aquest tema. A més, per poder confirmar un estalvi d'energia, també caldria tenir en compte una sèrie de factors que ajuden a l'estalvi energètic, com les noves tecnologies aplicades en il·luminació, l'ús més eficient de l'energia en empreses i llars o el clima i la temperatura de cada zona.